13 jun

La comptabilització individual de calefacció d’en edificis dotats de calderes centralitzades, és possiblement la iniciativa d’eficiència energètica més rendible de quantes existeixen, considerant l’enorme potencial d’estalvi i l’escassa inversió necessària per a l’usuari final. A Espanya, 1.2 milions d’habitatges podran estalviar una mitjana del 20% en la seva despesa en calefacció, uns 210 €/any per habitatge, la qual cosa suposa per al país un reducció d’emissions d’1 milió de tCO2 anuals, i la creació de 3.000 llocs de treball estables.

Encara que l’assumpte està en primera línia d’actualitat en el sector, des de 2012, any en què es va publicar la Directiva d’Eficiència Energètica 27/2012/UE (DEE), encara cal posar llum sobre els importants reptes que aquest assumpte té per al futur.Algunos retos de los contadores individuales de calefacción central.

Estem preparats per a adoptar la (pròxima) publicació de la nova Directiva d’Eficiència Energètica?

La nova Directiva d’eficiència energètica aporta qüestions rellevants tals com:

  • Aclareix i reafirma la necessitat de la comptabilització individual de calefacció i ACS, amb apartats específics a aquesta qüestió
  • Obliga al fet que tots els dispositius de mesurament (comptadors d’aigua o calefacció, repartidors de costos) s’instal·lin amb lectura remota abans de 2020
  • Regula la informació dels seus consums que ha d’estar disponible a l’usuari final, així com el mitjà (internet, etc.) a utilitzar i la seva freqüència
  • Interoperabilitat entre els sistemes de comunicació i obtenció de dades

Caldrà instal·lar repartidors de costos en 9 milions de radiadors

Estem els agents del mercat (instal·ladors, fabricants, etc.) prou formats i conscients que la qualitat en el producte, la instal·lació i el servei són essencials per a l’èxit d’aquesta iniciativa? Necessitem saber contestar a les següents preguntes:

  • Com pot un edifici comprovar que la seva instal·lació i servei són correcte.
  • Quins són els mínims estàndards de qualitat segons la norma AENOR

Ens atrevirem a aprofitar l’oportunitat per a optimitzar l’eficiència dels sistemes centralitzats de calefacció?

La comptabilització individual de la calefacció, juntament amb la instal·lació de vàlvules termostatiques, és una oportunitat inigualable per a optimitzar l’equilibrat hidràulic, el confort dels veïns, i l’eficiència energètica de les instal·lacions. L’esperada transposició a la nostra legislació: l’RD de comptabilització de consums, llums i ombres. La redacció de l’esborrany d’RD llança reptes per al funcionament del mercat que hem de tenir en compte:

  • No contempla les vàlvules termostatiques (encara que sembla que els últims esborranys les tornen a incloure)
  • Facilita el “mercadeig” d’exempcions, de manera que qualsevol edifici que no vulgui instal·lar, saltant-se l’obligació, segur que trobarà algú que li pugui fer “exempt” tal com ha succeït a Itàlia
  • Fa un mercat totalment rígid, sense flexibilitat, sense possibilitat d’opcions importants per a l’usuari final, com la possibilitat de lloguer dels dispositius de mesurament, alguna cosa que faria un mercat pràcticament impossible en el seu funcionament.

Finalment una reflexió addicional, en forma de repte per al legislador. El nou bo tèrmic: no s’ha perdut una oportunitat per a l’estalvi? El bo tèrmic, atorgat amb xec, no inventiva l’estalvi, perquè es dóna per igual a diferents tecnologies, més o menys contaminants, s’atorga independentment del consum, d’igual manera a famílies que consumeixin més o menys, i fins i tot es dóna de forma independent de la despesa en calefacció (les famílies no el percebran com un estalvi en calefacció sinó com una ajuda dinerària). No hauria estat millor lligar aquest bo a un percentatge de consum en calefacció, com l’elèctric, i així incentivar l’estalvi? Clar, per a a fer-ho, abans cal mesurar els consums, i en això estem molt per darrere d’on hauríem d’estar.

Amb tot, malgrat els retards en la publicació de la transposició de la Directiva, des de 2012 a Espanya s’han instal·lat aproximadament 150.000 habitatges amb repartidors de costos de calefacció, amb casos d’èxit molt rellevants (i també amb algunes ombres de les quals hem après), en un mercat donat suport per les grans ESCOs i les grans companyies energètiques, i que per tant té tots els vímets per a ser un èxit al nostre país.

 

 

Font: ista.com

Comparte

Leave a reply