30 jul

Guia oficial sobre recomanacions de manteniment en sistemes de climatització

En l’article anterior esmentàvem la importància d’un bon manteniment en sistemes de climatització, ja que els experts d’organismes nacionals i internacionals han indicat que podria ajudar a la prevenció de la transmissió del coronavirus en edificis, locals i establiments de tota mena.

Guia elaborada per l’IDAE per al manteniment en sistemes de climatització

Així que avui, en el present article explicarem els punts més importants d’aquesta guia emesa pel govern d’Espanya a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en la qual s’assenyalen les principals recomanacions d’operació i manteniment en sistemes de climatització i ventilació d’edificis i locals per a la prevenció de la propagació del coronavirus.

Els criteris establerts són coherents i es complementen amb els principis establerts pel Ministeri de Sanitat sobre:

Mesures higièniques i bones pràctiques en els centres de treball per a la prevenció de contagis.
Actuació dels serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al coronavirus.

Atès que els edificis i locals comercials són punts crítics de contagis massius, una manera de reduir els possibles contagis entre persones és seguir les pautes indicades per les autoritats sanitàries.

Per a aquells edificis amb sistemes de climatització serà necessari realitzar un estudi de la instal·lació, i adequar el seu funcionament perquè aquests actuïn com una mesura de prevenció contra contagis.

Recomanacions oficials de manteniment

La guia ens proposa un total de 17 recomanacions per a impulsar les actuacions de manteniment en sistemes de climatització i ventilació per a evitar la transmissió del coronavirus. Aquestes recomanacions són de context temporal i excepcional, en el qual es prioritza la seguretat dels usuaris davant el contagi sobre el benestar tèrmic i l’eficiència energètica. Aquestes són algunes d’elles:

Cabal mínim d’aire exterior

És necessari comentar que el paràmetre més important en la ventilació és la renovació d’aire per ocupant. Es recomana un mínim de 12,5 l/segon per ocupant i fins i tot per a establiments comercials. Aquest valor ho estableix el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) IDA 2; correspon a un aire de bona qualitat. Aquesta mesura només serà possible si es disposa d’unitats de tractament específiques d’aire interior.

En el cas de ser possible, es treballarà en dues direccions; augmentar la ventilació o reduir els ocupants (aforament). Serà necessari recalcular l’ocupació màxima dels espais sobre la base de la ventilació per ocupant.

Verificació de Cabals

És necessari verificar tots els equips encarregats de la renovació d’aire treballin en les seves condicions nominals de disseny i que les possibles perdudes de càrrega siguin mínimes. Per als motors amb variador de freqüència, s’haurà d’observar si està treballant a les condicions previstes de servei, garantint el cabal de ventilació.

Modificar Control per a Augmentar la Ventilació

En aquelles instal·lacions que posseeixen sistemes específics de qualitat d’aire, es recomana desconnectar-los donant prioritat a l’ús continuat i a màxim cabal del sistema. En horari laboral, es recomana treballar amb el cabal màxim que permeti el sistema durant dues hores abans/després de l’obertura/tanqui del centre. Per a la resta de les hores es recomana mantenir el sistema funcionant a baix cabal, però mai per sota del 25% del cabal nominal.

Reduir o Eliminar en la mesura del possible la recirculació d’Aire en els equips

Per a aquelles instal·lacions amb recirculació d’aire, sempre que sigui possible per les condicions d’operació, es tancaran les comportes de recirculació treballant amb aire exterior. Per a secció freecooling es passarà directament a manera 100% aire exterior.

Recuperadors de Calor

En aquells recuperadors rotatius es recomana realitzar una inspecció prèvia abans de posar-ho en funcionament. Es comprova l’estat de la secció de recuperació quant a fugides i by-pass de partícules.

Augment de Ventilació Natural

Si l’edifici en origen no disposa de sistemes de ventilació mecànica, es recomana l’obertura de finestres accessibles, encara que generi una certa incomoditat per corrents d’aire o contaminació acústica.

Temperatures de consigna habituals

Es recomana no canviar els punts de consigna de calefacció i refrigeració.
Per a aquelles instal·lacions amb unitats terminals amb recirculació d’aire en instal·lacions dotats de ventilació exterior, és recomanable que els ventiladors de les unitats interiors terminals com a fancoils, unitats exteriors d’expansió directa, unitats tipus splits, funcionin solidàriament amb l’horari dels sistemes de ventilació mecànica.
Des de Tecnigrado volem comunicar que continuem treballant amb total seguretat i prioritzant tant la salut dels nostres clients com la salut del nostre equip de treballadors. Pots visitar aquesta pàgina per a conèixer detalladament els nostres contractes de manteniment en sistemes de climatització per a empreses i contactar-nos per a qualsevol consulta a través de la nostra pàgina web.

Consells, Manteniment

02 jul

Possibles defectes en instal·lacions tèrmiques durant el confinament

Des que es va decretar la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus COVID-19, molts establiments amb instal·lacions tèrmiques han estat clausurats o parcialment parats i sense haver fet les necessàries tasques de manteniment. I és que és important recordar que les instal·lacions tèrmiques necessiten d’un manteniment constant per al seu bon funcionament.

En l’article d’avui parlarem dels possibles defectes que s’han pogut produir durant aquest temps sense manteniment al llarg del període de confinament.

Punts clau en instal·lacions tèrmiques segons tipologia

En aquelles instal·lacions tèrmiques amb calderes de tir natural poden haver-se vist afectades per:

Brutícia de toveres de cremadors, provocant mala combustió, excés de partícules en la cambra i en l’ambient.
Corrosió en punts febles.
Brutícia en el cremador procedent del shunt provocant una mala combustió.

Per a instal·lacions tèrmiques amb calderes estanques:

Bescanviadors de calor sulfatats i amb mala combustió.
Calderes instal·lades en l’exterior que s’hagin vist obstruïdes per nius.
Bescanviadors amb brutícia incrustada i que provoquen flames groguenques.
Injectors obstruïts per brutícia acumulada.

Per a instal·lacions tèrmiques amb calderes estanques sota NOx:

Brutícia en toveres, provocant una mala combustió.

Per a instal·lacions tèrmiques amb calderes estanques i un sistema de condensació en un bescanviador inox:

Bescanviador amb brutícia causant problemes de condensació.
Obstrucció en els condensats.

Defectes causats per la falta de manteniment

La majoria dels problemes poden provocar una mala combustió i, al mateix temps, que la sortida dels productes de la combustió es vegi afectada greument. Aquells orificis i taps que hagin estat manipulats prèviament poden provocar perills potencials d’intoxicació.

En el cas de les xemeneies que s’han vist afectades per la falta de manteniment, poden provocar també riscos d’intoxicació.

En instal·lacions amb bombes de calor, els problemes més freqüents ens els podrem trobar en les unitats exteriors, amb problema d’insectes provocant un mal funcionament o fins i tot curtcircuit en les plaques d’aquestes unitats.

A Tecnigrado advertim de la necessitat de realitzar una inspecció i posada en marxa de totes aquelles instal·lacions que hagin estat parades durant llargs períodes de temps. Aquestes revisions i posades en marxa ajudaran a trobar defectes provocats per l’aturada amb la finalitat d’evitar qualsevol catàstrofe. No t’oblidis, des de Tecnigrado oferim un manteniment d’instal·lacions tèrmiques per a particulars, administradors i empreses.

Consells, Manteniment, Professional

30 abr

La importància del manteniment d’instal·lacions tèrmiques en edificis

A Tecnigrado coneixem bé l’important que és mantenir i realitzar un bon manteniment d’instal·lacions tèrmiques. De fet, qualsevol tipus d’instal·lació ja sigui petita o gran, necessita manteniment. Per a aquells edificis amb calefacció central i ACS (Aigua Calenta Sanitària) necessiten un manteniment específic, proporcionant seguretat i un bon funcionament dels equips.

Per a realitzar aquest manteniment, el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) conté una instrucció tècnica (IT3), la qual obliga a dissenyar programes específics de manteniment de les tasques necessàries, així com del procediment de documentació i arxivaments de qualsevol actuació preventiva i reparació que tingui lloc en la instal·lació. Amb això es justifica qualsevol intervenció o modificació en la instal·lació i, al seu torn, que compleixi amb les exigències establertes en l’esmentat RITE.

Com hem comentat anteriorment, tota instal·lació tèrmica necessitarà un pla de manteniment, sent el primer d’ells el conegut com a “pla de manteniment preventiu” o PMP.

El pla de manteniment preventiu per a instal·lacions tèrmiques

Per a la configuració del PMP s’ha de tenir en compte el següent:

Recopilació d’informació tècnica: El coneixement d’una instal·lació tèrmica, sigui com sigui sol ser bàsic. És necessari realitzar visites, tantes com sigui necessari, conèixer cada part de la instal·lació. També és essencial obtenir tota la informació tècnica disponible.
Inventari de la instal·lació: Una vegada analitzada la documentació tècnica disponible, un altre aspecte essencial per a conèixer bé la instal·lació és realitzar un inventari. Amb la finalitat de verificar que tots els equips esmentats en la documentació existeixen en la instal·lació. Per això, és necessari localitzar i identificar els components amb un “descriptiu tècnic”.
Cumpliment de fitxa tècnica: De manera paral·lela i simultaneja a la configuració de l’inventari, es realitza una fitxa tècnica, la qual ha de contenir, com a mínim:

Identificació de l’equip en cada sistema i funció.
Dades i característiques tècniques de cada element (dades del fabricant).
Components singulars que ho configuren.
Freqüència de revisió que se li assigni, segons fabricant, o bé, segons els protocols de manteniment que se li apliquin.
Característiques de l’estat en el qual es troben els components de la instal·lació.

Selecció de gammes o protocols: Per a la identificació d’aquests protocols específics hauran de revisar-se les gammes genèriques, recollides en la guia tècnica de manteniment. Com a complement dels protocols de revisions de manteniment preventiu proposats s’hauran de planificar les actuacions de manteniment.
Adaptacions d’intervencions i freqüències: És previsible que, en una instal·lació real i concreta, no s’utilitzin alguns elements que s’inclouen en el Capítol 4. Conseqüentment, els tècnics encarregats de la confecció del PMP específic hauran de prendre les gammes genèriques proposades com a guia, i seleccionar i adaptar les tasques i les seves freqüències a les característiques necessàries de cada instal·lació.
Plantejament del servei: Emplenant les fases anteriors, es pot tenir un pla de manteniment, que constitueix el suport bàsic d’un PMP.
La determinació de temps d’intervenció, per a això, els tècnics hauran de definir la dedicació de temps necessària per a cada treball, de manera unitària, així com la categoria del personal de servei que hagi d’emplenar-lo.
Organizació dels recursos tècnics: l’organització dels recursos tècnics, humans i materials que s’aplicaran a cada servei haurà de quedar reflectida en el PMP.

Aquests són les actuacions que s’han de dur a terme per a realitzar un manteniment correcte de les instal·lacions tèrmiques, i Tecnigrado amb la seva experiència des de fa 45 anys en el sector pot oferir un manteniment eficaç i segur.

Consells, Professional, Reglaments

23 gen

L’esperança de vida mitjana d’una caldera

La mitjana de vida d’una caldera dependrà molt de la marca. La mitjana de vida d’una caldera estàndard normal està entre 10 i 15 anys, si fas un bon manteniment anualment (revisions). Les calderes elèctriques tenen una mitjana de vida de 8 i 10 anys. D’altra banda, una caldera d’alta gamma i amb un manteniment anual, pot arribar a durar 20 anys o més.

Factors que redueixen la mitjana de vida de la caldera

La corrosió ajuda bastant a reduir la mitjana de vida de les calderes. Aquests elements corrosius ataquen a l’equip, reduint així l’eficiència de la caldera, quedant danyada parcialment (necessitant constantment arranjaments) o danyada íntegrament (havent de canviar i comprar una altra caldera).

Des de Tecnigrado recomanem:

Comprar una caldera fiable (podem oferir-te assessorament personalitzat); és una excel·lent manera de garantir que la caldera continuï funcionant durant un període de temps valuós.
Manteniment; tenir un servei anual de revisió, garanteix una revisió mèdica anual i un bon funcionament de la caldera.
Tant l’instal·lador/mantenidor o servei de reparació SAT, han de ser tècnics qualificats.
Control de canvis inusuals en el cas d’observar funcions o possibles errors.
En el cas d’observar un funcionament estrany de la caldera, no és bo posposar una reparació. Tecnigrado ofereix un servei de manteniment i reparació.

Un altre aspecte important és la grandària de la caldera. Si la caldera està sobredimensionada la seva mitjana de vida es veurà reduït. Per què?

Si la caldera és massa gran, escalfarà la casa o el pis molt ràpidament i s’apagarà. El fet d’estar encenent-se i apagant-se constantment farà desgastar els motors i altres components de la caldera. El fet de tenir una caldera sobredimensionada pot provocar constants pèrdues en el sistema o punts calents i freds.

Si la caldera és massa petita, estarà encesa constantment, causant tensió innecessària en els motors i altres components de la caldera. Tenint una caldera d’una grandària més petita, la casa o el pis mai estarà a la temperatura desitjada i en aquests dies de molt de fred la caldera estarà treballant durant tot el dia.

Tecnigrado ofereix un servei de manteniment i revisió anual i amb això la seva caldera estarà segura.

Consells, Estalvi

26 set

Les torres de refrigeració, equips completament segurs contra la legionel·la

Informes recents conclouen que no hi ha una vinculació directa entre el nombre de torres de refrigeració i condensadors evaporatius a Espanya i el nombre de casos declarats de la Malaltia del Legionari. L’exhaustiu manteniment de les instal·lacions, així com la introducció de nombroses millores tècniques en aquests equips, garanteixen la seguretat d’aquests.

Les torres de refrigeració i els condensadors evaporatius no són el principal problema de la legionel·la a Espanya, no existint una relació directa entre aquestes instal·lacions i el nombre de casos declarats de la malaltia. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe “Malaltia del Legionari i Torres de Refrigeració i Condensadors Evaporatius a Espanya”, elaborat per doctor Juan Ángel Ferrer, de l’Àrea de Prevenció de Legionel·la de Microservices, amb la col·laboració del Grup de Refrigeració Evaporativa de AEFYT,

D’altra banda, el fet que, al llarg dels últims anys, no s’hagi establert cap relació entre els brots de legionel·la registrats al nostre país i les torres de refrigeració i els equips de condensació evaporativa, ve a confirmar les conclusions de l’informe. 2018 ha estat el tercer any consecutiu en el qual les inspeccions dutes a terme per les autoritats sanitàries en les instal·lacions de risc pròximes als llocs en els quals s’han produït aquests brots i les recerques de caràcter ambiental i epidemiològic efectuades han posat de manifest la no existència d’una vinculació entre els focus i aquests equips.

La refrigeració evaporativa és una tecnologia segura, eficient i econòmicament viable, per la qual cosa afavorir el seu ús és tasca de tots i per a això resulta imprescindible realitzar un manteniment de les instal·lacions per a evitar el desenvolupament de malalties com la legionel·la.

Des de Tecnigrado realitzem aquest tipus de serveis de prevenció i manteniment.

Tecnologia

12 set

Què és una torre de refrigeració o refredament?

Les torres de refrigeració o torres de refredament d’aigua són equips que basen el seu funcionament en el principi del refredament evaporatiu, que s’aplica en la indústria des de fa més de 100 anys. El refredament evaporatiu és un procés natural que utilitza l’aigua com a refrigerant i que s’aplica per a transmetre a l’atmosfera la calor excedent de diferents processos i màquines tèrmiques.

A grans trets, els equips de refredament evaporatiu, com les torres de refrigeració, incorporen: una superfície d’intercanvi de calor i massa humitejada mitjançant un dispositiu de distribució d’aigua, un sistema de ventilació (natural o forçada) encarregat d’afavorir i, si escau, forçar el pas de l’aire ambient a través del farciment d’intercanvi de calor i massa, i diferents components auxiliars tals com una bassa col·lectora d’aigua, bomba de recirculació, separadors de gotes i instruments de control.

Com funciona una torre de refrigeració?

El funcionament d’una torre de refrigeració es basa en els principis de la refrigeració evaporativa:

Les torres de refrigeració refreden l’aigua calenta polvoritzant-la en forma de pluja de gotes que cauen en un entramat o farcit bescanviador (un conjunt de fines làmines de PVC col·locades de forma específica) on es refrigeren per mitjà d’un corrent d’aire, que flueix en sentit contrari, caient l’aigua ja refrigerada a un dipòsit que la recull i que, si escau serà distribuïda per un circuit.

L’aire entra per les obertures inferiors que es troben per sobre del dipòsit d’aigua i travessa la torre de baix a a dalt. Aquesta entrada d’aire pot produir-se de forma natural a les torres de tir natural o de forma forçada a través de ventiladors estratègicament col·locats, tal com explicarem més endavant quan parlem dels tipus de torres que existeixen.

La transferència de calor es produeix quan l’aigua (a major temperatura) i l’aire (a menor temperatura) conflueixen en el farciment de la torre, en el qual té lloc l’intercanvi tèrmic entre els dos fluídos. Aquest farciment té la finalitat d’augmentar la superfície i el temps de contacte entre l’aire i l’aigua fomentant l’eficiència del refredat. En evaporar-se, l’aigua pren la calor que necessita de la resta de l’aigua circulant, refredant-la.

En aquest procés s’evapora aproximadament un 1% del cabal total d’aigua per cada 7 °C de refrigeració. Aquest aigua que sali de la torre evaporada és filtrada a través de l’anomenat “separador de gotes”. Aquest és un dels elements més importants per a la seguretat d’una torre de refrigeració, ja que evita el risc que aigua contaminada pel bacteri Legionel·la surti lliurement a l’exterior. Aquest element, que compta amb pèrdues inferiors al 0.002%, redueix de manera eficient l’expulsió d’aigua a l’atmosfera tal com dicta la norma UNEIX 100030/2017. Segons aquesta norma i per seguretat, els separadors de gotes han de ser substituïts cada 10 anys.

La resta de l’aigua refrigerada es diposita en una bassa que l’envia a un circuit que emprarà aquest aigua refrigerada en diferents aplicacions (climatització, unitats de tractament d’aire, processos industrials, etc.)

En Tecnigrado realitzem manteniments de prevenció de legionel·losi en aquest tipus d’instal·lacions. Si necessites més informació pots posar-te en contacte amb nosaltres.

Tecnologia

21 feb

Aprovat el Reial decret 20/2018, per instal·ladors RITE i frigoristes

Amb aquesta llei els instal·ladors RITE i frigoristes nivell 1 ja poden instal·lar equips amb R-32

Recentment CONAIF ha emès una nota en relació a l’aprovació del Reial decret llei 20/2018 que habilitarà a les empreses instal·ladores RITE a realitzar, l’execució, manteniment, reparació, modificació i desmantellament de les instal·lacions de sistemes de refrigeració no compactes (splits), que continguin refrigerants de classe A2L, amb càrrega de refrigerant inferior als que facilitem en la següent taula elaborada per CONAIF.

Així queda recollit en la disposició transitòria segona del Reial decret llei 20/2018, de 7 de desembre, de mesures urgents per a l’impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç a Espanya, que va entrar en vigor el passat 8 de desembre de 2018.
CONAIF aplaudeix aquesta mesura perquè recull una de les seves reivindicacions en matèria de climatització/refrigeració que, al seu judici, urgia implementar i que va ser inclosa dins de les al·legacions que aquesta organització empresarial va emetre a l’esborrany del Reglament de Seguretat per a Instal·lacions Frigorífiques (RSIF): l’eliminació de les traves que impedien als instal·ladors RITE i frigoristes nivell 1 instal·lar aquells equips que carreguessin refrigerants de la classe A2L, com el R-32, que en els últims temps i com a conseqüència de la directiva F-Gas han estat incorporats pels fabricants a molts dels equips que comercialitzen, entre ells les bombes de calor.
Fins ara únicament els frigoristes nivell 2 podien instal·lar els equips amb R-32 i uns altres refrigerants similars, en tenir aquests una classificació L2. Els instal·ladors amb carnet RITE i frigoristes nivell 1 que habitualment treballen en el mercat domèstic quedaven exclosos de la possibilitat d’instal·lar equips amb dites refrigerants.
Amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2018 aquesta circumstància canvia. Per a CONAIF es tracta d’una mesura summament positiva, reclamada pels instal·ladors RITE i llargament esperada. “Considerem que l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei, que s’anticipa al Reglament de Fred actualment en tramitació, és una gran notícia perquè elimina les traves per a l’instal·lador de la reglamentació actual”, assenyala la directora general de CONAIF, Ana María García Gascó.
Una altra de les novetats dignes de destacar d’aquest Reial decret llei és que el titular de la instal·lació queda exempt de posseir una assegurança de responsabilitat civil de 500.000 € que cobreixi els possibles danys derivats de la instal·lació, sempre que es compleixin determinades condicions.

Totes aquestes mesures són transitòries fins que s’aprovi, segons s’indica en el propi text reglamentari, el Reglament de Seguretat per a Instal·lacions Frigorífiques i les seves ITC, que tindrà lloc previsiblement en el primer trimestre de l’any, tal com va assenyalar el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme en l’últim Congrés de CONAIF, celebrat a l’octubre a Las Palmas de Gran Canaria.
El nou Reglament, incorporarà ja una nova classificació de refrigerants A2L que podran ser manipulats per empreses frigoristes nivell 1 i també RITE.

Veure el nou decret 20/2018 complet.

Professional

24 gen

S’acosta el fred! Com preparar la teva casa per fer-li front

Davant la disminució de temperatures que es prevenen els pròxims dies, et facilitem una sèrie de recomanacions perquè preparis la teva llar i puguis fer front al fred, estalviant al màxim.

Què fer front a una onada de fred

Revisa l’aïllament de portes i finestres.

Instal·lar sistemes de plàstic en portes i finestres, t’ajudarà a evitar corrents d’aire indesitjades, que a més d’evitar que l’aire fred entre en la teva llar, també t’ajudarà a mantenir la temperatura interior.
Pots trobar aquests senzills i econòmics mecanismes en la teva ferreteria de confiança o en grans magatzems.

Escalfa només les estades en les quals facis vida.

Si hi ha habitacions que no utilitzes o en les quals no aquestes pràcticament en tot el dia, tanca les claus dels radiadors perquè no s’escalfin.
A més, tanca portes i finestres, i baixa persianes, per a evitar al màxim pèrdua de temperatura.

Decora la teva casa per al fred.

El fet de tenir quadres o prestatgeries en la paret fa que la temperatura d’aquesta arribi a ser fins a un 1.5 °C superior, que en la mateixa paret nua.
Utilitzar cortines dobles, una fina per a deixar entrar la calor i la llum del sol, i una altra més espessa per a la nit, o el fet d’usar catifes, t’ajudarà a mantenir i fins i tot, pujar la temperatura de la teva llar.

Comprovar la caldera

Hi ha una sèrie de comprovacions bàsiques que podem fer nosaltres mateixos per a evitar l’aparició d’avaries indesitjades.

Verificar la pressió de la caldera Normalment la pressió ha d’estar entre 1-1,5 bars (zona verda del manòmetre), si la pressió és inferior a 1, els més probable és que la caldera no funcioni.
Activa la manera calefacció. Les calderes solen tenir dues funcions, una solo per a escalfar l’aigua i una altra, que a més d’aigua calenta ens permet tenir calefacció. Normalment, ve indicat amb els símbols d’un radiador per a la calefacció i d’una aixeta per a l’aigua calenta.
Ajustar la temperatura de treball de la caldera. Si aquesta és de condensació, s’aconsella que la temperatura sigui de 55-60 ˚C. En el cas d’una mixta (calefacció+ACS), la temperatura de sortida de l’aigua de les aixetes recomanada dependrà de si es tracta d’un sistema instantani (40-50 ˚C) o d’una caldera amb acumulador incorporat (55-60 ˚C).

Posada a punt dels radiadors.

Abans d’encendre o canviar la configuració de la caldera de casa, és important comprovar l’estat dels radiadors i que funcionen correctament.
Si no escalfen bé, o trobes punts freds en aquest, és probable que sigui necessari purgar-los.

Estableix una temperatura confort.

A tots ens agrada estar calents a casa, però no oblidem que és hivern i no és necessari caminar en samarreta i pantalons curts a casa.
Tingues en compte que una temperatura de 21 °C pot aconseguir un estalvi de fins al 20% d’energia. I si baixes la temperatura a 16 °C durant la nit, estaràs estalviant un 13% respecte a mantenir-la encesa a 20 °C.

Revisa el termòstat i la seva ubicació.

A través del termòstat, controles la temperatura i l’encès i apagat de la calefacció, per això és important assegurar-se que funciona correctament i en els termòstats digitals, comprovar l’estat de les piles.
Hem de tenir en compte, que el funcionament de la calefacció l’estableix el termòstat, el qual aquesta fix en un estada.
Això vol dir, que l’encès i apagat de la calefacció es regirà per la temperatura de l’estada on aquest situat, la qual cosa pot provocar significatives diferències de temperatura entre estades (unes més fredes o amb excés de calor).
La instal·lació de vàlvules termostatiques en els radiadors, ens permetrà regular la temperatura de cada habitació.

No cobreixis els radiadors.

Usar els radiadors per a assecar la roba o tapar-los amb elements decoratius, a més de fer que l’estada trigui més a arribar a la temperatura desitjada també implica una major despesa energètica, per la qual cosa la teva factura de gas es veurà augmentada.
Si vols maximitzar el rendiment dels teus radiadors, en posar un panell reflector entre el radiador i la paret, aconseguiràs recuperar entre un 10-20% de la calor que es perd cap a la paret i a més, es distribuirà de manera més eficient.

Consells, Estalvi

10 gen

Què fer si el teu escalfador perd o degota aigua

Abans de començar, ens agradaria fer un matís sobre el terme escalfador. Si et refereixes a escalfador com a escalfador de gas, has de saber que les fugides d’aigua no se solen donar en aquests equips. Si d’altra banda et refereixes a caldera de gas, l’origen del degoteig més comú pot donar-se per les juntes de les canonades o per la vàlvula d’expansió que regula la pressió per seguretat. Si el teu cas és aquest últim, has de canalitzar aquest degoteig perquè no suposi un problema al teu domicili.

Dit això, parlarem del termo elèctric, que és el que habitualment presenta més problemes de degoteig, analitzant de cadascun dels casos i tractant de donar-li resposta.

Principales averías de los calentadores

Una de les avaries més comunes que sofreixen els escalfadors és la pèrdua d’aigua o el degoteig. L’origen d’aquest degoteig pot variar en funció del tipus d’avaria que tinguem. En general el degoteig pot provenir de la brida, de la vàlvula de seguretat o de la pròpia estructura de l’escalfador. I la solució varia en funció del problema, i pot anar des d’un simple ajust d’una peça fins al canvi de l’escalfador.

Degoteig a través de la brida

La brida o el porta resistència és una espècie de tapa que sol anar col·locada en la part inferior de l’escalfador, i en ell que s’ancoren moltes peces. Quan l’equip degota a través de la brida, la solució més comuna sol ser, substituir l’ànode que evita que la calç s’acumuli en l’escalfador, un canvi de resistència, i canviar també la brida, ja que aquestes tres peces conformen un conjunt. Canviar aquest conjunt de peces hauria de solucionar aquest tipus de degoteig.

Degoteig a través de la vàlvula de seguretat

El segon origen del degoteig d’un escalfador pot ser la pèrdua d’aigua per la vàlvula de seguretat. Aquesta avaria pot ocórrer si la pressió interna de l’escalfador és massa alta, i, davant això, la caldera gota a manera de mesura de seguretat. Un augment descontrolat de la pressió de l’equip podria comportar riscos d’explosió, d’aquí l’alliberament de l’aigua. Habitualment, el motiu pel qual aquesta avaria sol aparèixer és un excés de pressió en les canonades d’aigua del domicili. La solució a curt termini és instal·lar algun desguàs que es porti aquestes pèrdues. Però la solució definitiva a aquest problema passa per instal·lar una vàlvula reductora de pressió que baixi la pressió de les canonades de l’habitatge.

Degoteig a través d’una altra zona de l’escalfador

Finalment, pot passar que el degoteig venja de qualsevol altra part de l’escalfador, d’un lloc desconegut sota la carcassa. En els escalfadors elèctrics s’ha de tenir molta cura amb la corrosió, ja que, si l’ànode no es canvia, la corrosió pot començar a afectar a l’estructura de l’equip. Si s’ha foradat alguna part del termo, la solució passa per canviar el termo per complet, ja que aquesta avaria és irreparable.

Per tant, per evitar els problemes de corrosió, es recomana passar una inspecció anual per comprovar l’estat de l’ànode.

Consells

27 des

Avaries de termo elèctric: guia de les més comunes

Un termo elèctric és un sistema que, sense necessitat de ventilació, xemeneies o sortides de gasos, proveeix d’aigua calenta sanitària utilitzant resistències elèctriques. El termo recull l’aigua freda de la xarxa sanitària i, mitjançant una resistència elèctrica, és capaç d’escalfar-la fins a temperatures de 60 ºC. Aquest procés pot trigar unes hores fins que el termo aconsegueix aconseguir la seva capacitat total d’acumulació, que pot anar des dels 15 als 200 litres.

Guia de avaries més comuns en calderes

Una vegada definit el termo elèctric, anem a realitzar una guia de les avaries més freqüents d’aquests sistemes, explicant-les i tractant de donar-los solució.

Degoteig d’aigua en termos elèctrics

Per començar, una de les avaries que podem trobar al nostre termo elèctric és el degoteig de l’aigua. El primer dels casos que anem a analitzar és quan el degoteig es dóna a través de la brida de l’escalfador. En aquest cas la solució més habitual sol ser un recanvi de brida, resistència i ànode, ja que aquestes peces formen un conjunt. D’altra banda, si el degoteig es dóna per qualsevol altra part del termos, l’origen pot ser degut a la corrosió per un mal manteniment. La solució a aquest problema és substituir el termo complet, ja que l’avaria no es pot reparar. Per evitar aquest tipus de contratemps és important realitzar un correcte manteniment del nostre equip, i canviar l’ànode cada any per protegir l’equip de la corrosió.

Una altra de les avaries relacionada amb el degoteig és la pèrdua d’aigua per la vàlvula de seguretat. Això passa quan la pressió dins el termos és massa elevada, i és una mesura de seguretat perquè el calderí suport més pressió de la que pot. El motiu d’aquesta avaria sol venir per un excés de pressió a la xarxa d’aigües de l’habitatge, de manera que la solució habitual és la instal·lació d’una vàlvula reductora de pressió en el propi domicili.

Salta el diferencial de l’habitatge

Seguim amb la següent avaria comuna en aquest tipus d’escalfadors, que es dóna quan l’utilitzar-lo, el diferencial que controla tant la potència utilitzada com les avaries elèctriques salti. Descartant que es tracti d’un excés de consum, el cas més habitual és que la resistència hagi entrat en contacte amb l’aigua, causant la sentència. Això pot passar perquè la beina que protegeix la resistència estigui perforada, causant que l’aigua es filtri i es toqui la resistència. El més comú en aquestes situacions és la substitució de la resistència danyada.

Igual que ocorre amb la resistència, també pot passar que el termòstat sigui el que estigui entrant en contacte amb l’aigua, de manera que en aquest cas caldria substituir el termòstat.

El termo elèctric no escalfa

El més comú en aquests casos és que el termos estigui fallant per una avaria de la resistència, en aquest cas s’hauria de substituir. Encara que aquest no és l’únic origen del problema, ja que l’avaria també pot ser deguda a un error en el termòstat, al relé tèrmic de seguretat oa la sonda tèrmica de temperatura, de manera que un tècnic haurà de realitzar el diagnòstic de nostre termo. El que sí que podem fer nosaltres, tal com hem dit anteriorment, és portar un correcte manteniment del sistema, realitzant revisions anuals. De no fer-ho, la calç podria deteriorar en gran mesura el nostre termo, provocant una reducció considerable en la seva vida útil.

No s’encén la llum del pilot

El motiu pel qual no s’encén la llum del pilot pot ser perquè hi ha termòstats que tenen un altre termòstat intern rearmable, que en cas de sobreescalfament salta, i talla permanentment l’alimentació de les resistències. Per corregir-ho, únicament hauríem, a través d’una petita ranura que el termòstat porta, introduir un objecte petit punxant fins a escoltar un suau “clic”. Això indica el rearmament de la peça interna, i la seva tornada al normal funcionament.

En cas que l’avaria persisteixi, pot ser degut al fet que el termòstat estigui detectant alguna avaria interna, per la qual cosa és recomanable revisar el termo per descartar avaries degudes a la calcificació.

Poca quantitat d’aigua calenta

En cas que el nostre termo estigui funcionant, però, a l’hora d’obrir l’aixeta, nosaltres tinguem un cabal molt petit d’aigua calenta, podem estar davant d’una pèrdua de pressió en les canonades del nostre habitatge. Si aquest és el cas, hem de parlar amb un lampista perquè solucioni la nostra avaria.

Avaries a bomba de calor

Cada vegada és més freqüent utilitzar bombes de calor per substituir els termos elèctrics. Per això, també anem a nomenar de forma breu les avaries que podem trobar en aquest tipus d’equips. D’una banda, la primera de les avaries més comuns d’aquests equips són les fallades del ventilador. El segon tipus d’avaries més comuns tenen a veure amb la regulació del sistema. Finalment, encara que això és menys probable, pot ocórrer també una fuita del gas refrigerant.

Font: Calor y frío

Vols seguir llegint notícies? Visita nostre blog.

Consells

Archives: Manteniment