Coneguda en anglès com District Heating, la calefacció urbana o de barri és un sistema de calefacció i distribució de calor generada i produïda en centrals situades en zones estratègiques de nuclis urbans, principalment. Pot dir-se que la distribució és igual a la que solem tenir amb les xarxes d’aigua i gas natural.
Funcionament d’un sistema District Heating
Un sistema de calefacció urbana genera calor que es transfereix a un termòfor (aigua) i és distribuït per canonades aïllades tèrmicament i subterrànies. La calor es produeix en centrals de producció i és enviat a subcentrals d’edificis.
Una vegada arriba als edificis per mitjà d’un bescanviador de calor se separa l’aigua (pressió i temperatura) que, una vegada ha transferit la seva calor és retornada a la central per a tornar a alta temperatura i realitzar la mateixa funció.
Si parlem de les centrals urbanes podem dir que el seu rendiment és molt major en comparació amb una central d’un edifici convencional. Aquest tipus d’instal·lacions necessiten manteniments periòdics i posades a punt mensuals i necessiten tenir una instal·lació de depuració d’emissions gasoses en el medi ambient.
Com a exemple de calefacció centralitzada de barri o ciutat està la ciutat de Nova York. Aquesta ciutat consta d’un sistema de vapor i que escalfa o refreda (segons necessitat) a més d’1 milió d’usuaris.
Història i evolució de la calefacció urbana
La primera generació de centrals tèrmiques de barri va ser introduïda en 1880 als EUA i també en algunes zones d’Europa.
La segona generació va ser desenvolupada a partir 1930 i utilitzada fins als anys 70. Aquesta generació utilitzava carbó i oli per a produir calor i produïa temperatures de 100 graus, per la qual cosa era necessari dissenyar les instal·lacions amb materials que permetessin salvaguardar la seguretat de les persones.
La tercera generació va ser desenvolupada i millorada a partir dels anys 70 i es coneixen popularment com a centrals tèrmiques escandinaves. En general aquest tipus de generació utilitzen la geotèrmia per a produir calor.
La quarta i última generació està actualment sent desenvolupada a Dinamarca. Les millores que es volen implementar en aquesta mena de calefacció centralitzada van en direcció a combatre el canvi climàtic, però sense deixar de tenir cap dels seus avantatges. Això és possible amb la combinació i la introducció d’energies renovables en la producció i generació de calor.
Una de les referències a Espanya és un campus universitari
A Espanya tenim cada vegada més exemples de calefacció centralitzada de barri. Un exemple rellevant és la Ciutat Universitària de Madrid (un campus universitari de la capital). El seu District Heating és una de les instal·lacions de calefacció urbana més antigues del país. També existeixen alguns grups d’edificis d’altres zones a Madrid amb aquesta mena de calefacció de barri.